La UE centra el seu interès en el GNL dels EUA a mesura que disminueixen les compres de gas rus

En els darrers anys, la Unió Europea ha estat treballant per diversificar les seves fonts d'energia i disminuir la seva dependència del gas rus. Aquest canvi d'estratègia ha estat impulsat per diversos factors, com ara les preocupacions sobre les tensions geopolítiques i el desig de reduir les emissions de carboni. Com a part d'aquest esforç, la UE recorre cada cop més als Estats Units per al gas natural liquat (GNL).

L'ús del GNL ha crescut ràpidament en els darrers anys, ja que els avenços tecnològics han fet que sigui més fàcil i rendible transportar gas a llargues distàncies. El GNL és gas natural que s'ha refredat a estat líquid, cosa que redueix el seu volum per un factor de 600. Això fa que sigui molt més fàcil de transportar i emmagatzemar, ja que es pot enviar en grans petroliers i emmagatzemar en tancs relativament petits.

Un dels principals avantatges del GNL és que es pot obtenir des d'una àmplia varietat de llocs. A diferència del gasoducte tradicional, que està limitat per la geografia, el GNL es pot produir a qualsevol lloc i enviar a qualsevol lloc amb un port. Això el converteix en una opció atractiva per als països que busquen diversificar el seu subministrament d'energia.

Per a la Unió Europea, el canvi cap al GNL dels EUA té implicacions significatives. Històricament, Rússia ha estat el major proveïdor de gas natural de la UE, representant al voltant del 40% de totes les importacions. Tanmateix, les preocupacions sobre la influència política i econòmica de Rússia han portat molts països de la UE a buscar fonts alternatives de gas.

Els Estats Units s'han convertit en un actor clau en aquest mercat, gràcies als seus abundants subministraments de gas natural i a la seva creixent capacitat d'exportació de GNL. El 2020, els EUA van ser el tercer proveïdor de GNL a la UE, només per darrere de Qatar i Rússia. Tanmateix, s'espera que això canviï en els propers anys a mesura que les exportacions dels EUA continuïn creixent.

Un dels principals impulsors d'aquest creixement és la finalització de noves instal·lacions d'exportació de GNL als EUA. En els darrers anys, han entrat en funcionament diverses instal·lacions noves, com ara la terminal de Sabine Pass a Louisiana i la terminal de Cove Point a Maryland. Aquestes instal·lacions han augmentat significativament la capacitat d'exportació dels EUA, cosa que facilita a les empreses americanes la venda de GNL als mercats estrangers. 

Un altre factor que impulsa el canvi cap al GNL dels EUA és la creixent competitivitat dels preus del gas americà. Gràcies als avenços en la tecnologia de perforació, la producció de gas natural als EUA ha augmentat en els darrers anys, cosa que ha fet baixar els preus i ha fet que el gas americà sigui més atractiu per als compradors estrangers. Com a resultat, molts països de la UE ara recorren al GNL dels EUA com una manera de reduir la seva dependència del gas rus i, alhora, garantir un subministrament fiable d'energia assequible.

En general, el canvi cap al GNL dels EUA representa un canvi significatiu en el mercat energètic mundial. A mesura que més països recorren al GNL com a forma de diversificar les seves fonts d'energia, és probable que la demanda d'aquest combustible continuï creixent. Això té implicacions importants tant per als productors com per als consumidors de gas natural, així com per a l'economia mundial en general.

En conclusió, tot i que la dependència de la Unió Europea del gas rus pot estar disminuint, la seva necessitat d'energia fiable i assequible continua sent tan forta com sempre. En optar pel GNL dels EUA, la UE està fent un pas important cap a la diversificació del seu subministrament d'energia i la garantia d'accés a una font fiable de combustible durant els propers anys.